Solidaritat dels Treballadors Bascos

Solidaritat dels Treballadors Bascos

Dades
Tipus	sindicat
Ideologia	nacionalisme basc igualtat social
Història
Creació	1911
Fundador	Juantxu Beitia
Activitat
Membres	109.318
Governança corporativa
Presidència	Mitxel Lakuntza
Altres
Color
Lloc web	ela-sindikatua.eus

Solidaritat dels Treballadors Bascos (oficialment en basc i castellà: Eusko Langileen Alkartasuna-Solidaridad de los Trabajadores Vascos, ELA-STV) és un sindicat nacionalista basc,^[1] històricament lligat al Partit Nacionalista Basc (PNB). Endemés de nacionalista basc, és confessional i defensor de la propietat privada.

Va ser fundat el 23 de juliol de 1911 a Bilbao sota el nom Solidaritat d'Obrers Bascs i amb la intenció de minorar la influència dels sindicats de classe (UGT i CNT) entre els treballadors bascs, en concret entre els d'origen basc en contra posició dels provinents d'altres llocs.^[2] En les seves primeres fases el sindicat realitzava tasques d'assistència social entre els seus afiliats. El seu cap fou durant molts anys Manuel Robles Aranguiz.

La idea d'un dels seus impulsors, l'empresari Ramón de la Sota, era fer-ne un sindicat groc, de manera que el 1920 s'havia oposat a una vaga organitzada per la UGT amb piquets, però el 5 de gener del 1922 va promoure una vaga a Euskalduna (ja tenia 10.000 afiliats), i de la Sota acomiadà mil treballadors.

L'expansió d'ELA-STV va ser molt ràpida als territoris de Guipúscoa i Biscaia, de manera que el 1920 era el sindicat majoritari al sector del ferrocarril, però més lenta a Navarra i Àlaba. Editaven el diari Eusko Langille, dirigit aleshores per Adolfo Larrañaga.

Avui dia, és el sindicat més fort al País Basc en nombre d'afiliats i delegats. Li segueixen CCOO-Euskadi i LAB.